El Govern aposta per aquest recurs alternatiu en l'escenari de canvi climàtic i pretén passar dels 70 hm3 anuals a 120 abans d'acabar la dècada
Els embassaments de Catalunya estan a poc més del 26% i té les dues
dessalinitzadores a màxima potència des de finals d'estiu. L'altra gran font de
recurs hídric, prioritària pel Govern, és la regeneració d'aigua. El 2022 es va
tancar amb un rècord de producció de quasi 70 hm3 –la ciutat de Barcelona en va
consumir 91,5-, però l'ACA es fixa l'objectiu dels 120 per a finals d'aquesta
dècada. Per fer-ho possible, es pretén augmentar el nombre d'instal·lacions de
24 a 40 i destinar-hi una inversió de 125 milions d'euros.
De fet, l'aposta per la reutilització de l'aigua pretén ser estructural,
més enllà d'aquesta sequera. Entre altres, perquè en un context de canvi
climàtic permet alliberar el recurs potable per als usos de major qualitat –els
domèstics–, mentre que es destina l'aigua regenerada a recarregar aqüífers, el
reg agrícola, els usos industrials o la neteja de carrers, entre altres.
Ara bé, com es regenera l'aigua? Es pot consumir directament aigua
regenerada? Quina regió del país és un referent internacional en aquest àmbit?
Quantes plantes hi ha actualment a Catalunya? A continuació, 10 preguntes amb
resposta sobre la regeneració i reutilització d'aigües.
1. Què vol dir reutilitzar aigua?
Reutilitzar aigua significa donar un segon (o tercer) ús a l'aigua
depurada. En els municipis dels cursos baixos dels rius, l'aigua que surt de
les depuradores s'acostuma a enviar directament al mar a centenars de metres de
la costa mitjançant emissaris submarins. Per reaprofitar aquest recurs entra en
joc la regeneració, consistent en un nou procés per millorar –més– la qualitat
d'aquesta aigua.
2. On es regenera l'aigua?
El procés es realitza a les estacions de regeneració d'aigua (ERA),
instal·lacions que funcionen com a complements de les depuradores. L'aigua
residual rep un tractament físic (primari) i químic (secundari) a les EDAR,
mentre que la regeneració consisteix en un tractament terciari que pot incloure
la desinfecció, l'osmosi inversa o la ultrafiltració, entre altres.
3. Es pot consumir aigua regenerada?
Directament, no. L'aigua regenerada tot i ser d'alta qualitat no és
potable, sinó prepotable. De fet, acostuma a servir per recarregar aqüífers o
garantir els cabals ecològics dels rius, els denominats usos ambientals. Ara
bé, sí que de manera indirecta aquesta aigua pot acabar servint per al consum
humà. És el cas del Llobregat on, en plena sequera, s'ha optat per fer remuntar
part de l'aigua regenerada de l'ERA del Prat de Llobregat fins a Molins de Rei.
En aquell punt es barreja amb l'aigua que baixa pel riu i es tracta de manera
conjunta a la potabilitzadora.
4. On es va començar a utilitzar l'aigua regenerada a Catalunya?
La Costa Brava és un referent internacional en regeneració d'aigua, tal com
ho havien estat també en depuració. A finals de la dècada dels 80 van ser pioners
subministrant aigua regenerada per un reg de golf i una dècada més tard van
començar a generalitzar-ho a diverses poblacions. Actualment, 14 de les 24
estacions de regeneració de Catalunya estan en aquest àmbit gestionat pel
Consorci d'Aigües Costa Brava Girona.
5. Quins usos d'aigua regenerada estan permesos?
Els usos de l'aigua regenerada estan delimitats per la legislació europea i
estatal. Els més habituals (70%) són els ambientals: recàrrega d'aqüífers,
barrera contra la intrusió salina del mar i cabals ecològics dels rius. En
temps de sequera augmenta molt l'ús per a reg agrícola i també es poden
utilitzar per a usos lúdics –per exemple regs de camps de golf–, industrials
–refrigeració de processos productius– o municipals –neteja de carrers i reg de
zones verdes.
En l'àmbit domèstic només hi ha un ús permès: la descàrrega dels dipòsits
de sanitaris i, de moment, no es pot usar ni per dutxar-se ni per cuinar. En
aquest sentit, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa un projecte on
l'aigua regenerada s'emprarà –entre altres usos– en els vàters dels 12.000
habitatges del futur barri de la Marina del Prat Vermell.
.png)
6. Quanta aigua regenerada es produeix a Catalunya?
La producció d'aigua regenerada s'ha mantingut els darrers anys al voltant dels
30-40 hm3. Com a referència, la dessalinitzadora del Prat al 100% pot produir
60 hm3, a l'embassament de Sau n'hi caben 160 i a Catalunya se'n depuren en
total 600. El 2022, en situació primer de prealerta i després d'alerta per
sequera, la regeneració va fregar els 70 hm3, dels quals el 70% es van destinar
a usos ambientals. Els agrícoles, industrials i recreatius van representar vora
un 9% cadascun mentre l'urbà es va multiplicar fins a arribar al 5%.
7. I en el futur? Augmentarà l'aigua regenerada?
Actualment, es regenera un 10% de l'aigua que es depura a Catalunya. Els
plans de l'Agència Catalana de l'Aigua impliquen duplicar aquest percentatge i
arribar al 20% abans d'acabar la dècada. En aquest sentit, es manté l'objectiu
de 120 hm3 d'aigua regenerada per al 2030. Cal tenir en compte que, en general,
té poc sentit regenerar aigua als cursos mitjans i alts dels rius, ja que la
depurada no només permet garantir cabals ecològics sinó la seva reutilització
en poblacions situades aigües avall.
8. Quantes plantes d'aigua regenerada hi ha en l'actualitat?
A Catalunya hi ha una quarantena d'estacions d'aigua regenerada, de les quals 24 són públiques. La més important és la del Prat de Llobregat que representa el 54% del potencial del conjunt d'instal·lacions. A la mateixa comarca també destaquen les de Sant Feliu de Llobregat i la de Gavà/Viladecans. Entre les 14 de la Costa Brava, les que tenen més capacitat de producció són les ERA de Torroella de Montgrí, Blanes i Platja d'Aro. Per altra banda, també destaquen les dues instal·lacions de Salou-Vila-seca, una de les quals per a ús industrial.
9. Quins nous projectes estan previstos?
Arribar als 120 hm3 abans d'acabar la dècada suposa ampliar fins a quaranta
les ERA públiques. En aquest sentit, destaquen noves plantes com les
projectades a Cambrils o Cadaqués. Però la planificació també inclou ampliar la
capacitat de les actuals –com la del Prat de Llobregat– i, sobretot, augmentar
els usos potencials i les xarxes de distribució d'aigua regenerada.
En l'àmbit metropolità, per exemple, destaquen els projectes per portar
aigua regenerada de l'ERA del Riu Sec de Sabadell a Sant Cugat, la UAB i
Cerdanyola del Vallès o per a usos industrials i domèstics a la Zona Franca de
Barcelona. L'altre gran projecte –que ha de permetre arribar als 130 hm3
d'aigua regenerada només a l'àrea metropolitana- és una gran planta al Besòs,
que els plans de l'ACA deixen per a la dècada vinent.
10. I quina diferència hi ha amb la dessalinització?
Catalunya té actualment una capacitat de dessalinitzar 80 hm3 anuals
d'aigua, xifra que es duplicarà en l'horitzó 2025-2026. En aquest cas, es
tracta de convertir aigua del mar en recurs ja potable, això sí, amb una
despesa energètica molt elevada: entre 3-4 kWh/m3. L'avantatge de la regeneració,
tot i tractar-se d'aigua prepotable, és que el consum és molt menor: 0,60
kWh/m3. També permet obtenir un recurs de manera més descentralitzada, més
adaptable a les necessitats de cada territori i, sobretot, que permeti
alliberar l'aigua potable per als usos de major qualitat.