Fa pocs dies, un esfondrament en una mina de coltan a Rubaya (República Democràtica del Congo) ha causat la mort de més de 200 persones. Homes, dones i joves que treballaven en condicions extremadament precàries, empesos per la pobresa i la manca d’alternatives.El coltan és un mineral clau per a la nostra vida quotidiana: es troba dins dels telèfons mòbils, tauletes, ordinadors, bateries i altres dispositius tecnològics que fem servir cada dia. Però darrere d’aquesta tecnologia que ens connecta hi ha sovint explotació humana, conflictes armats i una greu destrucció ambiental.
Com a escola verda, aquesta notícia ens interpel·la directament. Quin preu real té la nostra tecnologia? És sostenible renovar dispositius constantment? Som conscients de l’origen dels materials que consumim?
Tenir una mirada crítica vol dir repensar el nostre consum, allargar la vida dels aparells, apostar per la reutilització i el reciclatge, i educar en una tecnologia més justa, ètica i responsable. No es tracta de renunciar al progrés, sinó d’exigir que aquest no es construeixi sobre el patiment d’altres persones ni sobre la destrucció del planeta.
Educar també és connectar el que passa lluny amb el que fem cada dia.
