Catalunya és una de les zones més afectades pel canvi climàtic al món, especialment dins de la regió mediterrània, sovint descrita com un "punt calent" global.
📌 Principals evidències
-
Ritme d’escalfament més ràpid que la mitjana mundial: des del 1950, la temperatura anual mitjana ha pujat entre 1,9 °C i 2,0 °C a Catalunya, mentre que la mitjana global és d’uns 1,1 °C respecte a l’era preindustrial
-
Anomalia de +2,2 °C el 2024: segons el Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics (BAIC), el 2024 va ser el tercer any més càlid des del 1950, amb un excedent tèrmic de +2,2 °C respecte al període de referència 1961–1990, i va ser el tercer any seguit amb anomalies superiors a 2 °C, fet sense precedents
-
Augment d’extrems tèrmics: creixement clar de dies i nits molt càlids, mentre que els episodis de fred intens disminueixen
-
Impactes específics sobre la salut: un informe de Climate Central revela que entre 2020 i 2024 Catalunya va tenir una mitjana de 25 dies addicionals de calor de risc durant l’embaràs, només superada pel País Valencià (22) i les Balears (28)
-
Fenòmens extrems recents: Europa ha viscut un episodi calor intens el juny i juliol de 2025, on Barcelona va registrar un alt nombre de morts per calor, juntament amb París i Milà, i al Mediterrani es van batre rècords de temperatura de l’aigua, impulsats per la crisi climàtica
-
Incendis devastadors: a la Segarra i Baix Ebre s'han produït incendis de "sisena generació", extremadament energètics i ràpids, relacionats directament amb la crisi climàtica. Els focs han devastat milers d’hectàrees i causat víctimes mortals
Catalunya, com a part del Mediterrani, s’excalfa més ràpid que la mitjana global i pateix ja una sèrie d’impactes: calor extrema, sequeres persistents, elevat nombre de dies de risc per salut, incendis intensos i fenòmens costaners (mar més càlid, regressió de platges). És una de les regions del món del tot vulnerables al canvi climàtic
